INTRODUCCIÓ

L'EIXAMPLE és el gran conjunt ortogonal projectat per l'enginyer Ildefons Cerdà en 1859 i què, en l'actualitat, constitueix una de les representacions més significatives de la imatge urbana de Barcelona. Amb poc més de 745 ha de superfície, el seu paisatge ve marcat per les seves quadres tancades de cent metres de costat, amb les cantonades tallades per xamfrans de 20 m de longitud, separades per carrers, que es creuen perpendicularment amb escasses excepcions (Avinguda Diagonal, Mistral, Gaudí i Roma), de 20 m d'amplada (o més a les principals avingudes: Diagonal, Aragó, Gran Via i Urgell, Rambla de Catalunya, Passeig de Gràcia i de San Joan).

Dins d'aquest conjunt homogeni es distingeixen uns barris diferenciats. El barri de SANT ANTONI, que se troba ubicat al costat esquerre de l'Eixample, es caracteritza per la presència de l'arquitectura de ferro del seu antic Mercat, l'alta densitat de població i la gran activitat comercial.

Durant cinc segles, el portal de Sant Antoni, situat en la confluència de la Ronda d'aquest nom i el carrer homònim, fou la via d'entrada dels reis i grans personatges que venien a la ciutat de Barcelona.

L'enderroc de les muralles va canviar els costums i deixà un ampli triangle entre el que després serien la Plaça d'Espanya, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Ronda Sant Antoni, la Ronda Sant Pau i l'Avinguda Paral·lel. Aquí es formaria el Barri de Sant Antoni, a l'emparo del mercat del mateix nom inaugurat l'any 1882. Aquest barri, tot i respectant la retícula de l'Eixample de Barcelona, presenta una dinàmica pròpia, que el porta a considerar-se autònom de la nova ciutat barcelonesa de finals del segle XIX.

A l'any 1909, i durant la Setmana Tràgica, el barri de Sant Antoni va ser el primer i l'últim de veure els incendis que assolaren la ciutat. L'edifici dels Escolapis (a la Ronda Sant Pau) fou el primer en cremar i la fàbrica de licors Tortres, l'últim.

Els milers d'establiments comercials i locals d'oci que apareixen aquí i allà són un reflex de la puixança d'aquesta zona des dels anys 60. Tot i això, durant anys, Sant Antoni ha estat un barri castigat per les obres permanents del metro, el que ocasionà un descens a les ventes dels comerços i, en juny de 1971, l'enfonsament de part de la vorera de la Ronda Sant Antoni.

Actualment, després d'uns anys de crisis, s'intenta reactivar la vida comercial, tant pel que fa als ciutadans de Barcelona, com a la captació del turisme. Així mateix els projectes de modernització per a la ciutat de Barcelona permeten que el barri de Sant Antoni recuperi zones verdes i per a vianants (Avinguda Mistral), i gaudeixi de més i millors equipaments ciutadans.

En aquests moments, una de les reclamacions més importants és la remodelació i modernització de l'edifici del Mercat, veritable símbol i centre del barri.

El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abad, és la data de la festa major del barri. En aquest dia es celebra "Els tres Tombs", costum que neix a l'Edat Mitjana. La iconografia de Sant Antoni Abad el mostrava vencedor de un porc que personificava la luxúria. Amb el pas del temps, el poble el va considerar com el protector dels animals i els portava a l'Església de Sant Antoni Abat per ser beneïts.

El 17 de gener es va convertir en una festa popular que tenia com a plat fort la carrera d'un genet des del portal de Sant Antoni fins al carrer Botella, anar i tornar tres cops (els tres tombs).

Aquest costum, amb certes modificacions, es manté als nostres dies, i és una data per apuntar-se a l'agenda i per venir a gaudir-la al barri de Sant Antoni.